QUÈ ÉS EL BRUXISME?
El bruxisme és un trastorn funcional que consisteix a apretar els músculs de la mandíbula i/o rascar les dents de forma involuntària.
TIPUS DE BRUXISME
- Diürn o de Vigília: està més vinculat a l’estrès i la concentració. No comporta rascament dental, sinó un apretament de la mandíbula.
- Nocturn o del Somni:es produeix durant el son i acostuma a estar relacionat amb microdespertars o alteracions del descans. Acostuma a implicar tant apretament mandibular com rascament dental. Moltes persones no són conscients del que pateixen fins que apareixen els símptomes.
- Primari:quan existeix una causa mèdica que ho provoca.
- Secundari:quan sorgeix en pacients amb malalties neurològiques i psiquiàtriques, com el Síndrome de Down, el Parkinson o la Demència.
PREVALENÇA
La prevalença del bruxisme en la societat actual és elevada i, segons els estudis epidemiològics, es considera un dels trastorns orals més freqüents. Tanmateix, les xifres varien segons el tipus de bruxisme, l’edat, el mètode diagnòstic i la població estudiada.
- Entre el 20% i el 30% de la població adulta el pateix d’alguna forma.
- Pot afectar fins a 1 de cada 3 persones segons alguns estudis.
- El bruxisme Nocturn està present entre el 8% i el 12% dels adults.
- Un 30%-50% dels pacients amb Apnea Obstructiva del Son pateixen bruxisme nocturn.
- El bruxisme Diürn es presenta entre el 20% i el 30% dels adults.
- Un terç dels pacients amb B.Nocturn afirmen patir també B.Diürn.
- En nens es presenta entre el 10% i el 20%.
- Disminueix progressivament amb l’envelliment.
CAUSES DEL BRUXISME
Les causes del bruxisme són múltiples i a part dels seus factors de risc, intervenen també factors genètics, psicoemocionals i neurofisiològics. Cada tipus de bruxisme està associat a diferents causes, que desglossarem a continuació:
- Estrès i Ansietat.
És un dels principals desencadenants. La tensió emocional produeix un augment de serotonina i cortisol, determinants per a l’estrès i l’estat del benestar; doncs, apretar la mandíbula i/o rascar les dents apareix, en realitat, com a mecanisme de defensa per a reduir els símptomes de l’estrès.
- Trastorns del son.
El bruxisme nocturn està relacionat amb alteracions del son en situacions com:
Apnea Obstructiva del Son: aquest trastorn activa el sistema nerviós durant el son quan detecta falta d’oxigen, provocant contraccions musculars per a provocar microdespertars. També pot activar la musculatura mandibular per avançar la mandíbula i així obrir les vies aèriees per recupar la respiració. Aquesta activitat mandibular reactiva als símptomes de l’apnea, és la que genera a la vegada, bruxisme.
Terrors nocturns: afecta al 1%-6% de nens entre els 3 i 8 anys, generalment de caràcter transitori. Es produeix una hiperactivació neuromuscular i autonòmica, amb micro-despertarrs i tensió muscular generalitzada involuntària. Això genera de forma secundària bruxisme per tensió mandibular durant els episodis.
Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH): aquest trastorn es caracteritza per hiperactivitat muscular, diürna o nocturna, transtorns del son amb apnees i microdespertars i ansietat. Per la qual cosa, la mandíbula es veu també afectada per múltiples factors a patir moviments i apretaments para-funcionals descrits com a bruxisme.
- Estil de vida.
El bruxisme del son es relaciona amb un comportament associat a una alteració en la neurotransmissió de dopamina (encarregada de l’atenció, motivació, perseverànça i recompensa). Aquesta alteració pot donar-se per conductes que estimulen de manera anormal el circuit de recompensa del cervell. En aquests casos, les causes del bruxisme poden venir causades per ús de pantalles electròniques sense restriccions, consum augmentat de sucre, ús de drogues psicoactives, per exemple.
- Problemes d’oclusió dental.
Actualment, està en controvèrsia que la mala oclusió dental estigui directament relacionada amb l’aparició de bruxisme. El que sí que es coneix és que certes maloclusions poden provocar bloquejos mandibulars, que alhora provoca tensió de la musculatura mandibular, per intentar aquesta portar la mandíbula a una posició de relaxació i no aconseguir-ho per estar bloquejada.
- Factors neurològics.
Alguns trastorns neurològics poden estar associats al bruxisme, com per exemple la malaltia del Parkinson, paràlisi cerebral, Epilèpsia, Trastorns del neurodesarrollament (Trastorn del espectre autista i discapacitats intel.lectuals), entre altres.
- Consum d’estimulants.
L’alcohol, el tabac, la cafeïna i certes substàncies poden augmentar la probabilitat de contracció de la musculatura de la mandíbula i/o rascament dental.
- Medicació.
Pot aparèixer bruxisme com a efecte secundari, per exemple, de determinats antidepressius, medicació prescrita en nens per tractar el TDAH, antipsicòtics, antihistamínics i medicació específica per al Parkinson.
- Tipus de personalitat.
Una personalitat agressiva, competitiva o hiperactiva, així com la ira i la frustració, comporten major risc de patir bruxisme, ja que no deixen de ser situacions d’estrès, en certa manera.
SÍMPTOMES I CONSEQÜÈNCIES DEL BRUXISME.
Els símptomes poden variar d’intensitat segons el grau i la duració del problema:
- Desgast o fractura de les dents o pròtesis dentals
- Sensibilitat dental
- Recessions gingivals (es perd geniva)
- Torus maxil.lo-mandibulars (creixement ossi benigne)
- Dolor o rigidesa de la mandíbula
- Dolor de la musculatura facial
- Dolor de cap, especialment al despertar-se; també relacionat amb migranyes
- Dolor cervical
- Clics en les articulacions temporomandibulars
- Dolor preauricular a nivell de les articulacions temporomandibulars
- Dolor a l’oïda, afectant fins i tot a l’òrgan de l’oïda, causant sensació de pèrdua de l’equilibri o mareig
- Alteracions del son
- Hipertròfia dels músculs mandibulars
- Indentacions a les vores laterals de la llengua i mucosa jugal
- Dificultat per agafar el son, inclús insomni
- En casos de bruxisme greu i crònics pot arribar a provocar patologies de l’articulació temporomandibular greus com: bloqueig mandibular (no pot moure’s), osteoartritis, anquilosi temporomandibular, entre altres.
DIAGNÒSTIC
L’avanç més gran a l’hora de diagnosticar el bruxisme ha sigut determinar i reconèixer que els mecanismes etiopatogènics involucrats en el bruxisme (diürn i nocturn) semblen ser del tot diferents, com hem explicat abans. Per això, ja que hi ha tanta diversitat en causes i conseqüències que poden provocar un bruxisme o l’altre, es recomana acudir a l’odontòleg davant dels primers símptomes, que acontumen a ser mal de cap i de coll, molèsties en els músculs de la cara, desgastos dentals i clics a l’obrir o tancar la boca.
TRACTAMENT I SOLUCIONS
Actualment, no existeix cap teràpia que elimini de forma permanent el bruxisme. Totes les accions terapèutiques estan orientades a prevenir, controlar i disminuir els seus efectes patològics sobre l’aparell estomatognàtic (boca, cap i coll).
- Fèrula de descàrrega.
És el tractament més habitual. Es tracta d’una fèrula personalitzada que es col.loca generalment a la nit, per:
– Protegir les dents i pròtesis de desgastos y/o fractures.
– Reduir la sobrecarga muscular
– Disminuir el desgast dental
- Control de l’ansietat i del estrès.
Quan l’origen és emocional, es requereix tècniques com:
– Tècniques de relaxació
– Exercici físic
– Teràpia psicològica
– Mindfulness o Biofeedback
- Analgèsics, antiinflamatoris i Fisioteràpia.
Indicada en casos amb dolor muscular o problemes d’ATM (articulació temporomandibular)
- Correcció de l’oclusió dental.
En situacions específiques pot ser necessari un tractament d’ortodòncia o ajustaments oclusals.
- Relaxants musculars.
En casos més comuns amb dolors musculars prolongats, s’indiquen relaxants musculars orals juntament amb l’ús de la fèrula per rebaixar el dolor.
En altres casos més severs poden estar indicades les infiltracions anestèsiques o amb toxina botulínica (Botox) per aconseguir un prolongat efecte relaxant a la musculatura afectada.
- Cirurgía.
Només en casos extrems es recomana cirurgia. Abans d’arribar a aquest pas, com hem pogut veure, hi ha molts tractaments que, si escau, es poden aplicar.
RECORDA:
El bruxisme és un problema freqüent però tractable. Un diagnòstic precoç permet evitar complicacions i mantenir una boca sana i funcional.
Si tens dubtes o creus que pots patir bruxisme, estarem encantats d’ajudar-te.
