El disjuntor dental és un dels aparells més comuns utilitzats en ortodòncia interceptiva. Es tracta d’una branca de l’ortodòncia pediàtrica que busca controlar el desenvolupament de les estructures òssies, com la mandíbula i el maxil·lar, durant la fase de creixement per prevenir problemes de mossegada.
Un disjuntor dental, també conegut com disjuntor palatí, disjuntor maxil·lar o expansor, és un aparell que s’utilitza especialment en nens i nenes, per expandir el maxil·lar y corregir problemes de maloclusió dental. En concret, la mossegada creuada causada per un paladar estret i la compressió de l’os maxil·lar.
Les maloclusions són alteracions bucals que poden presentar-se des de la primera infància, i a l’actualitat s’apliquen diverses tècniques per abordar-les.
El disjuntor dental consta de dos parts:
- Una part activa en el centre de l’aparell que es col·loca en el paladar superior.
- Dos ancoratges sobre els molars superiors.
Per a què serveix un disjuntor ?
El disjuntor dental té com a objectiu corregir problemes derivats d’un maxil·lar o paladar molt estrets. Per tant l’aparell pot ajudar en els següents aspectes:
- Corregir la mossegada creuada i altres problemes de maloclusió dental.
- Millorar la funció de masticació i de parla.
- Prevenir problemes dentals a llarg termini, com caries dental i malalties periodontals.
- Prevenir problemes articulars degut a una mala forma al mastegar.
- Millorar l’estètica dental i facial.
Com funciona el disjuntor palatí ?
Aquest dispositiu protesic opera mitjançant l’aplicació controlada de pressió gradual sobre el paladar. Això s’aconsegueix mitjançant un cargol que s’activa i es gira de manera progressiva, exercint pressió a ambdós costats del paladar i provocant la seva expansió.
L’activació del cargol és la responsable de generar la força que condueix a l’expansió del paladar, cosa que pot ocasionar una sensació de lleugera pressió per al pacient. Moltes vegades és el mateix pacient o familiar l’encarregat de girar el cargol en el seu domicili, seguint les indicacions de l’especialista.
Una vegada completada l’expansió desitjada del paladar, el cargol es fixe en la seva posició per prevenir moviments o retrocessos no desitjats durant el tractament.
Quant de temps s’utilitza l’expansor palatí?
El tractament inicial, dins de l’habitual, suposa un període estimat d’entre dos a tres setmanes (període que s’anomena dies de tractament d’activació).
Depenent del cas i del tipus de disjuntor, es requerirà una determinada activació que l’ortodoncista indicarà tant al pacient com als seus pares, i els explicarà la forma correcta de realitzar-ho.
El període següent de tractament acostuma a tenir una duració d’entre 6 mesos i un any, depenent del cas i la situació de cada pacient. Acostuma a ser habitual que en poques setmanes es comencin a apreciar canvis.
Quins tipus de disjuntors existeixen ?
Existeixen varis tipus d’aparells expansors palatins en ortodòncia interceptiva. Tanmateix, l’elecció d’un o un altre estarà determinada únicament per l’especialista.
Els disjuntors es classifiquen en tres tipus principals: l’aparell disjuntor de Hass, l’Hyrax i el McNamara.
- Aparell disjuntor de Hass:
Està format per bandes que es cimenten a molars i/o premolars superiors, un cargol central incorporat a una superfície d’acrílic en contacte amb el paladar, i aquest alhora a les bandes mitjançant una estructura de metall que ocupa la superfície vestibular i lingual de les dents posteriors.
- Aparell disjuntor Hyrax:
Similar a l’anterior, però en lloc de l’estructura d’acrílic, presenta unes barres de metall que uneixen les bandes al cos del disjuntor.
- Disjuntor d’ortodòncia McNamara:
Aquest aparell no porta bandes que envoltin les peces dentals, en el seu lloc es construeix una estructura de metall que recull les cares linguals (interiors) i les vestibulars (exteriors) de premolars i molars superiors, a la qual es solda una estructura central. Les dents van recobertes per una capa d’acrílic com una fèrula que es recolza als molars.
Quin és el procés de tractament amb un disjuntor ?
Els passos del tractament amb expansor palatí són els següents:
- Estudi d’ortodòncia del cas: es comença amb un anàlisi del pacient totalment personalitzat. Aquest anàlisi inclou una avaluació bucodental, juntament amb el registre mitjançant fotografies i radiografies. A més a més, es prenen mides precises per obtenir una representació detallada de l’estructura bucal del pacient. A partir d’aquesta informació, es desenvolupa un pla de tractament personalitzat i es selecciona el disjuntor més apropiat.
- Fabricació de l’aparell expansor: amb les mides obtingudes de l’estudi, es demana al laboratori dental que fabriqui el disjuntor a mida.
- Col·locació del disjuntor: a més d’ajustar i assegurar la correcta instal·lació de l’aparell, l’especialista aprofitarà per proporcionar als pares del menor les instruccions pertinents. Aquestes instruccions inclouen les mesures necessàries a seguir i els ajustaments requerits per activar l’aparell.
- Ajustaments i seguiment: durant el tractament, és important que els pares portin al pacient a les consultes programades, per tal que l’especialista pugui realitzar ajustaments periòdics a l’aparell i garantir que continuï eixamplant el paladar de manera efectiva al llarg dels dies.
- Retirada de l’aparell: un cop s’hagi completat el període d’ús, es procedirà a retirar l’aparell. Després d’aquest període, l’especialista avaluarà si és necessari realitzar algun tractament addicional.
Preguntes freqüents:
Quin manteniment requereix el disjuntor durant el seu ús ?
El més important és mantenir una bona higiene, ja que és fàcil que quedin restes de menjar atrapats entre l’aparell i el paladar, i entre els sistemes d’ancoratge amb les peces dentals que el subjecten. En els aparells cimentats fixes, serà més necessari un raspallat i glopejos enèrgics amb aigua per mantenir netes aquestes zones. Els aparells removibles es raspallaran fora de boca i es re col·locaran un cop netejades les peces dentals.
Fins a quina edat es recomana un tractament d’ortodòncia interceptiva amb disjuntor ?
Normalment fins que acaba l’edat de creixement, que varia entre homes i dones, i també en funció de les característiques individuals.
Pot el disjuntor causar dolor ?
Pot causar molèsties degut a la pressió durant l’activació, que acostuma a anar disminuint a les hores posteriors. També el propi aparell pot causar molèsties i petites feridetes a la llengua i mucoses.
Font de la notícia: Gaceta Dental
