A la cavitat oral habiten un conjunt de microorganismes (bactèries, virus, fongs i altres microbis) que denominem microbiota oral; que és, després de l’intestí, la segona zona del cos humà amb major diversitat microbiana. Aquesta microbiota no és homogènia i varia entre les persones, depenent de factors com l’edat, la genètica, la dieta, els hàbits d’higiene, i la presència d’enfermetats sistèmiques.
S’han identificat més de 700 espècies bacterianes com integrants de la microbiota bucal normal, de manera que cohabiten especies “bones” i “dolentes” en un equilibri indispensable per a mantenir l’estat de salut. Aquesta flora oral realitza un paper fonamental a la salut bucal, ja que pot influir en processos com la digestió inicial dels aliments, la protecció contra patògens i la regulació de la resposta immunitària local. Tanmateix, quan l’equilibri d’aquesta microbiota s’altera (per exemple degut a la mala higiene bucal, una dieta inadequada, el tabac o malalties sistèmiques com la diabetis mal controlada), poden sorgir problemes com la caries, enfermetat periodontal o infeccions bucals.
A la naturalesa les bactèries es presenten en dos formes: un 1% es coneixen com a bactèries planctòniques i son aquelles que es troben aïllades o en suspensió; i el 99% restant son un conjunt de bactèries agregades que es disposen en biopel.lícules o biofilms.
A la cavitat oral, quan les bactèries flotants troben una superfície, s’hi adhereixen i atrauen a altres bactèries segregant substàncies químiques, de forma que formen biofilms (colònies) per a protegir-se entre elles. Inicialment aquests biofilms que s’adhereixen a la dent i geniva son dèbils, i per tant poden eliminar-se amb una bona higiene dental. Però, si existeix un desequilibri, com s’ha comentat anteriorment, (per dèficit d’higiene, tabac, etc.), aquest biofilm es va convertint en una placa bacteriana i a la vegada aquesta va colonitzant zones subgingivals (més profundes de la geniva) que la protegeixen i dificulten la seva eliminació amb un raspallat rutinari. Aquesta placa bacteriana pot tornar-se agressiva i causar enfermetats com caries, una amplia varietat d’enfermetats periodontals (periodontitis aguda, severa, crònica, GUNA) i afectació periodontal al voltant dels implants (peri-implantitis aguda o crònica). Aquestes enfermetats si no es controlen poden desencadenar la pèrdua d’estructures dentals o d’implants al llarg del temps.
Perquè si l’enfermetat periodontal és una malaltia bacteriana, no la tractem amb antibiòtics ?
Les bactèries de la placa dental poden ser fins a 1000 vegades més resistents als antibiòtics que aquestes mateixes cultivades en medis líquids. Per això, les infeccions agudes (per exemple, una pneumònia) poden resoldre’s amb un breu tractament antibiòtic, mentre que les infeccions per biofilms (com la periodontitis i la peri-implantitis) normalment no aconsegueixen ser completament eliminades, i poden produir episodis recurrents.
La resistència abans comentada que aconsegueixen les bactèries ajuntant-se entre elles formant biofilms, és una de les causes per les quals els medicaments troben grans dificultats per a penetrar en aquestes estructures i destruir les bactèries que estan causant la infecció.
A més a més, s’ha estudiat que a les zones més profundes de la placa bacteriana oral, existeixen petites sub-poblacions de bactèries en estat latent, que son resistents a condicions extremes com el tractament químic o a l’activitat dels antibiòtics.
La única forma d’alliberar les estructures dentals d’aquests biofilms bacterians resistents és mitjançant mètodes mecànics, com la neteja dental supra i subgingival, amb ultrasons i mitjançant curetes de raspat manuals. En cap cas es recomana en enfermetats periodontals greus, que son les que poden requerir antibioticoteràpia, prendre antibiòtics sense abans haver trencat el biofilm mitjançant una neteja dental profunda. En cas de prendre antibiòtic sense realitzar el tractament periodontal amb raspats, es podria notar una lleu millora inicial, però que aviat tornarien a aparèixer signes de l’enfermetat.
Ús racional dels antibiòtics.
Els microorganismes (bactèries, virus, fons i paràsits) tenen la capacitat de resistir els efectes dels medicaments dissenyats per eliminar-los, es tornen resistents. Aquest fenomen que pot succeir de forma natural, s’ha accelerat en els últims anys per l’ús indegut o excessiu d’antimicrobians.
La Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que actualment la resistència als antimicrobians és una de les grans amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament. A Europa les malalties infeccioses representen la segona causa de mortalitat i les resistències bacterianes en són en gran mesura responsables.
A cada nou antibiòtic que genera la indústria farmacèutica, les bactèries han necessitat entre 2 i 4 anys per adaptar-s’hi. Tot i que la ciència ha proporcionat fins ara un nou antibiòtic davant d’aquestes resistències que han anat apareixent, actualment s’ha arribat a una situació d’estancament en el que pràcticament no es comercialitza cap nova classe d’antibiòtic amb capacitat d’atacar una nova bactèria.
Alexander Fleming, el descobridor de la penicil·lina, al 1945 ja va advertir del perill d’usar antibiòtics de manera incorrecte: “l’ús excessiu i inapropiat dels antibiòtics, especialment si la dosis no es la letal per a les bactèries, pot fer que aquestes es tornin resistents”. Així que, l’advertència del Dr. Fleming s’ha complert de manera alarmant, i la seva visió sobre els riscos del mal ús dels antibiòtics segueix essent molt rellevant.
Reflexió:
Espanya és el país occidental amb una de les tasses més elevades de consum d’antibiòtics i d’aparició d’infeccions per microorganismes resistents a aquests.
D’aquí la urgència d’actuar davant aquest problema de salut pública.
El 18 de novembre és el “Dia Europeu per un ús Prudent dels Antibiòtics”, amb l’objectiu de cridar a la conscienciació sobre el consum responsable d’aquests medicaments i sensibilitzar sobre l’increment progressiu de les resistències als antimicrobians i la falta de noves armes terapèutiques per a combatin-ne les infeccions.
Tractament periodontal:
- El tractament periodontal convencional per si sol és suficient per a millorar o resoldre la majoria de problemes periodontals, segons l’evidència científica disponible actualment.
- L’administració d’antibiòtics pot augmentar l’efecte de la teràpia periodontal convencional, però sempre s’han d’administrar després de realitzar raspats subgingivals.
- Després d’haver resolt la infecció periodontal, l’especialista ha de mantenir al pacient sota un tractament posterior de manteniment adaptat a les seves necessitats.
- El pacient ha de mantenir un òptim control de la placa bacteriana oral per tal de mantenir els resultats de la teràpia periodontal a llarg termini, i acudir a les visites que li pautad el dentista.
Recomanacions amb la medicació:
- Evitar automedicar-se.
- No prendre medicaments sobrants de tractaments anteriors.
- No prendre medicaments sense recepta mèdica pel que puguin explicar-nos persones conegudes que a ells els van receptar.
- Complir el tractament prescrit, seguint les instruccions del teu metge al peu de la lletra.
